03- Trastorn orgàsmic femení

El Trastorn orgàsmic femení, conegut també com Anorgàsmia, és una disfunció sexual femenina que consisteix en el retard marcat o absència d'orgasme que s'identifica per almenys un dels següents:

- Retard marcat, infreqüència marcada o absència d'orgasme.
- Reducció marcada de la intensitat de les sensacions orgàsmiques.

Aquesta dificultat per aconseguir l'orgasme, sol afectar al desig i al nivell de satisfacció sexual de la dona i a la llarga pot derivar en altres disfuncions sexuals com en el Trastorn de l'interès/excitació sexual femení.
Aproximadament, entre un 11 i 22 % de dones mai han arribat a l'orgasme o refereixen una gran dificultat per aconseguir-ho. 
En alguns casos pot tractar-se d'una Anorgàsmia generalitzada (que està present a qualsevol moment, postures, tipus d'estimulació i/o parella) o situacional (ocórrer amb determinats tipus d'estimulació, situacions o parelles).

Sabem les causes?

En el Trastorn Orgàsmic femení primari (ha estat present des que aconseguim la nostra maduresa sexual), les causes poden ser constitucionals i sempre han de tenir-se en compte les diferències individuals..). A més de les causes que són comunes a altres disfuncions (educació, personalitat, ansietat, una altra disfunció sexual, problemes de parella, maltracte/abús infantil, etc.), l'estimulació insuficient del clítoris, l'ansietat que provoca l'excés d’auto-vigilància (cap al nostre propi cos o comportament sexual) i expectatives que bloquegen la resposta per excés d'autocontrol i les creences errònies o “de culpa”, serien alguns dels elements provocadors i/o mantenidors de la disfunció.

El Trastorn Orgàsmic femení secundari (la disfunció apareix després d'un període sense dificultats rellevants per aconseguir l'orgasme), pot aparèixer per altres factors orgànics o iatrogènics, sense obviar els factors psicosocials anteriors.

Quin és el tractament?

El tractament de l’anorgàsmia femenina es basa en:

1. Correcció de factors orgànics i iatrogènics farmacològics si els hi hagués
2. Psicoeducació: Informació sexual sobre l’anatomia de la dona, orgasme femení, mites sexuals i calibratge d'expectatives sobre la sexualitat.
3. Descobrir el propi plaer sexual, focalitzant a les àrees corporals que generen més excitació i desig i descobrint de noves a través de la Focalització Sensorial.
4. Explorar i gestionar creences disfuncionals i desadaptatives en relació a la sexualitat individual i/o en parella.
5. Programes d'autoajuda, amb masturbació (si s'accepta), associat a tècniques d'aproximació successiva al coit i “pont” entre estimulació del clítoris i vaginal.
6. Reeducació de pensaments alterats.
7. Entrenament en atenció plena durant la masturbació

Per tractar el Trastorn Orgàsmic femení, no és necessari disposar de parella. Els tractaments són personalitzats i s'adapten per treballar a nivell individual, en parella o amb tots dos.