Què és un Trastorn Depressiu?

La principal característica de la Depressió és l'alteració de l'estat d'ànim, més intensa i persistent que les manifestacions que acompanyen a l'adversitat, com per exemple la tristesa. Els símptomes nuclears de la depressió són:
 

• Tristesa severa, amb plor freqüent que no alleuja.
• Humor depressiu. Se sent desgraciat i afligit, amb pensaments pessimistes:
  • Sobre el passat: Culpa irracional i autoacusacions sobre actes del seu passat.
  • Sobre el present: Solament filtren el costat trist de tots els successos; se senten fracassats i consideren qualsevol èxit com una casualitat. No acostumen a reaccionar positivament a les lloances.
  • Sobre el futur: Esperen el pitjor i anticipen fracassos. Idees de desesperança.
• Apatia o desmotivació.
• Anergia: Falta d'energia amb tendència a romandre en el llit, i sensació d'esgotament.
• Anhedònia: No sensacions de plaer en situacions, o amb persones, amb les quals anteriorment es gaudia. Aïllament de les activitats socials.
• Retard psicomotor, amb lentitud de moviments, alternant en ocasions amb agitació i inquietud continuada, probablement per la intensa ansietat acompanyant.
• Ansietat, amb freqüents elements somàtics, la qual cosa pot confondre al pacient i al metge, ja que la consulta és per símptomes dels quals no es troben les causes (depressió somatitzada). Existeix el trastorn al revés, és a dir, la depressió secundària a una malaltia mèdica, la qual cosa implica un recuperació més lenta de la mateixa.
• Irritabilitat.
• Falta de concentració i memòria. Si bé acostuma a reaccionar si se li anima a fer-ho, en alguns casos –sobretot en els ancians- és tan greu que fins i tot es confon amb una demència (“pseudodemència depressiva”).
• Empitjorament dels símptomes en fragments del dia, en funció del subtipus de depressió.
• Trastorns de la son: Insomni de manteniment (despertar freqüent i/o despertar unes hores abans de l'habitual), associat a pensaments depressius. En alguns casos s'associa a excés de somni durant el dia.
• Descens de la gana i aprimament progressiu. En la depressió “atípica” pot donar-se el fenomen contrari (increment de l'apetit).
• Inhibició de l'interès pel sexe i dificultats de la resposta sexual.
• Idees de mort. La poden desitjar passivament per alliberar-se del sofriment. Poden desembocar en pensaments de suïcidi i intents del mateix, més freqüents en dones però més consumats en homes.

No sempre es presenten tots els símptomes, depenent de la gravetat i la tipologia de les depressions.