Dol després de mort fetal
Salut Mental Perinatal
La mort fetal, definida com l'esdevinguda a partir de la 20 setmana de vida intrauterina, es produeix en un 8% de casos, sent en un 50% de causa desconeguda.
Es tracta d'un esdeveniment vital altament estresant per als pares, que experimentaran una reacció de dol posterior, la durada mitjana del qual és de 6 mesos a un any fins a la seva resolució i que contempla les següents fases evolutives:
|
Negació |
Incredulitat, atordiment. Protegeix de l'impacte total de la pèrdua |
|
Ira |
Desesperació, plor, culpa, ràbia |
|
Depressió |
Tristesa, ↓autoestima, falta d'objectius, i retraïment social. |
|
Acceptació |
S'accepta la pèrdua com a definitiva. Reorganització vital |
El fet que la pèrdua del bebè sigui intraúter, sense haver-se establert altres vincles de contacte, juntament amb la vivència intensa d'un part i la sedació que de vegades s'utilitza, pot provocar una sensació d’irrealitat del succés, que caldrà tractar i resoldre.
És necessari que totes les parelles que sofreixen una pèrdua fetal, rebin suport psiquiàtric intrahospitalari, decidint-se a partir d'aquí el seguiment i suport posterior, així com determinar el moment adequat per buscar un nou embaràs