Agorafòbia

Exemples: els més freqüents solen ser allunyar-se de casa, estar sol o lluny d'un lloc on se sent segur i llocs plens de gent com a carrers, grans magatzems, espais tancats com a ascensors, llocs en els quals és complicat sortir quan un vol (autobusos, avions, metro, túnels, embusos…).

Aquest intent d'evitar tendeix a convertir-se en un hàbit. Sovint se senten millor amb algú (a qui coneixen bé o que coneix el seu problema) o alguna cosa (mòbil per cridar o la medicació per si sorgeix qualsevol eventualitat) i, per tant, arriben a desenvolupar determinats comportaments de seguretat per poder afrontar la seva vida diària, la qual cosa acaba generant-los serioses limitacions.

Com es tracta?

Els tractaments que s'han mostrat més eficaços per al Trastorn d'Angoixa amb/sense Agorafòbia, i que han estat sotmesos a estudis d'eficàcia, són els tractaments de base cognitivoconductual (TCC), bàsicament amb exposició progressiva a les situacions temudes i la modificació dels pensaments disfuncionals, combinat (segons la gravetat del trastorn) amb tractament farmacològic: Antidepressius reguladors de la serotonina (ISRS) i, de forma més limitada, els ansiolítics (benzodiacepines).