Fibromialgia
Unitat de Dolor Crònic, Fibromialgia i Vulvodinia
Què és la Fibromialgia?
La Fibromialgia (FM) és una malaltia crònica de causa actualment desconeguda, que es caracteritza per la presència de dolor múscul esquelètic generalitzat, associat a una sèrie de punts dolorosos específics que ajuden al seu diagnòstic. Afecta a les esferes biològica, psicològica i social de la persona que la pateix. En alguns casos pot arribar a ser invalidant i la seva evolució és complexa i variable.
Quantes persones sofreixen Fibromialgia?
La prevalença està entorn del 2-3 % de la població general. A Espanya el nombre d'afectats oscil·la entre 800.000 i 1.200.000. L'edat d'aparició oscil·la entre els 30 -50 anys, encara que s'han reportat casos en nens i ancians. La incidència és de 7:1 en dones pel que fa als homes.
Característiques de la Fibromialgia i factors psicològics associats
El dolor és el símptoma central de la FM, està present en totes les persones que pateixen la malaltia. Altres símptomes per ordre de freqüència són:
· Fatiga
· Insomni
· Dolor articular
· Mal de cap
· Cames inquietes
· Formiguejos en extremitats o parestèsies
· Fallades de memòria
· Espasmes musculars o contractures
· Dificultat de concentració
· Nerviosisme
S'associen també: Ansietat, depressió, marejos, sensació d'inflor, coïssor en peus i mans i còlon irritable. L'ansietat i depressió també poden contribuir al manteniment i exacerbació del dolor. També s'ha vinculat la FM a un perfil de personalitat d'excessiva preocupació, perfeccionista i poc assertiu amb dificultats per delegar activitats.
S'han descrit, com a factors desencadenants, la presència d'esdeveniments vitals estressants; al seu torn, hi ha símptomes de la FM que s'associen a l'estrès (cefalees tensionals, còlon irritable) i patir FM pot percebre's com un factor estressant. Es pot observar una relació entre el curs i cronificació de la malaltia amb una alta susceptibilitat a l'estrès.
Com es tracta la Fibromialgia?
Es distingeixen abordatges ben definits; el farmacològic i el no farmacològic però per a major claredat seguim la distinció proposada pel Ministeri de Sanitat i Consum quant a quatre àrees d'intervenció que es potencien entre si:
1) Educacional/social.
2) Farmacològica.
3) Rehabilitadora i física.
4) Psicològica.
L'enfoc biopsicosocial de la malaltia té cada vegada més seguidors en oferir-se diferents teràpies alternatives a la farmacològica, doncs el rebre simplement medicació no soluciona la variada afectació d'altres àrees.