Vulvodinia
Unitat de Dolor Crònic, Fibromialgia i Vulvodinia
Afecta aproximadament al 15% de les dones que consulten en ginecologia i d'edats que oscil·len entre 20 i 60 anys.
S'han descrit cinc subtipus de Vulvodinia, sent les més freqüents les dues primeres:
1- Síndrome de la Vestibulitis Vulvar (VV)
2- Vulvovaginitis cíclica (Vc)
3- Vulvodinia essencial (Vs)
4- Papil·lomatosis vulvar.
5- Dermatosis vulvars.
Quins són les causes de la Vulvodinia?
No es coneixen les seves causes exactament però s'han identificat diferents factors que poden participar en la seva aparició i manteniment, com són:
• Infeccions
• Factors hormonals
• Anomalies metabòliques
• Problemes d’ urologies
• Irritants: Detergents, antisèptics, desodorants,..
• Alteracions del pH vaginal
• Estrès emocional; problemes de parella.
Sospitarem que sofrim Vulvodinia quan experimentem…
· Molèsties en les relacions sexuals, però també asseguda, en orinar, quan es practica esport, i fins i tot al contacte amb la roba
· Dolor constant que s'intensifica de forma cíclica en relació amb el cicle menstrual
· Anys d'evolució i consulta amb diferents professionals com a ginecòlegs i dermatòlegs.
· Estat anímic disminuït i preocupació constant pels símptomes de dolor.
Quins són les repercussions de la *Vulvodinia?
La Vulvodinia pot provocar les següents repercussions:
– Alteració de la vida sexual i de la parella
o Pèrdua de l'interès sexual
o Disparèunia
o Vaginisme
– Dificultats d’afrontament
– Pensaments i sentiments negatius
– Baixa autoestima
– Dificultats en la condícia personal, canvis de teixits de la roba interior i utilització de roba folgada etc.
– Interferència en la vida laboral
– Interferència a l'àrea social, oci..
Quin és el tractament de la Vulvodinia?
Atès que és un trastorn multicausal, el tractament ha de ser multidisciplinari: ginecològic, psiquiàtric i psicològic. Es recomana la coordinació de tots els equips per a una adequada assistència.
El tractament psicològic d'elecció pels seus nivells d'eficàcia, és el d'orientació Cognitivo-conductual, que es basa en el model psicològic del dolor crònic i en la modificació de les conductes de dolor. Atén també a la resolució de les Disfuncions Sexuals femenines i els problemes de parella, que sorgeixen de forma secundària.
Els psicofàrmacs que han demostrat la seva eficàcia són alguns antidepressius (a escollir en funció del perfil psicopatològic associat a la vulvodinia) i fàrmacs reguladors de dolor neuropàtic (gabapentina, pregabalina).