Servei Psiquiatria i Psicologia
Hospital Universitari Dexeus
Dilluns a divendres de 10h a 20h

Sóc una persona amb TEA: Com ha pogut afectar-me el confinament?

Les persones amb TEA durant el confinament degut a la crisi sanitària produïda pel Covid19, s'han vist obligades, igual que la resta de la població, a mantenir-se aïllades de l'entorn social, reduir el contacte amb altres persones i alterar la rutina a la qual estaven acostumades

Les persones amb TEA d'alt funcionament es caracteritzen per tenir dificultats en la interacció social, inflexibilitat i rutines marcades. La situació excepcional que hem viscut ha comportat un canvi en la dinàmica personal i familiar (teletreball, classes online, preocupació per la salut de familiars o coneguts, més temps de convivència, repartiment de les tasques de la llar, reducció de suports externs, dificultats de gestió emocional, incertesa…) que ha exigit readaptar rols i funcions, enfrontant a aquestes persones a la seva major dificultat: l'adaptació.

Has pogut sentir que en perdre la teva rutina diària la gestió del temps ha estat complicada. Per a les persones amb TEA és especialment important mantenir una rutina, la qual cosa proporciona seguretat i ajuda a planificar les activitats diàries. Aquesta rutina implica seguir uns horaris que segurament s'han vist alterats i t'hagis permès tenir més temps lliure. Has pogut notar que has passat massa hores en aquelles tasques del teu interès: lectura, videojocs, col·leccionisme, etc. que han pogut ocupar-te gran part del temps i en la qual altres persones no han interactuat amb tu, la qual cosa al seu torn ha augmentat la tendència a l'aïllament. 

A més, en passar tant de temps a casa, moltes de les tasques domèstiques han passat a ser compartides per tots els membres de la família, la qual cosa ha posat de manifest la necessitat de dedicar temps a tasques que abans podien no estar sota la teva responsabilitat o control: neteja, cuidat de les plantes, bugada, ordenació, cuinar.… Adaptar-se a la realització d'aquestes tasques ha pogut no ser fàcil i aclaparador en tractar-se de tasques que comporten seguir nombrosos processos.

Un altre dels aspectes que han pogut resultar complicats són la gestió de la informació relativa al virus i la seva afectació. A més d'entendre la situació de pandèmia, hem hagut d'adaptar-nos a un contacte social molt diferent (vídeo anomenades, distància social…) i a seguir pautes d'higiene per a evitar el contagi (màscares, guants, distanciament, rentat de mans freqüent…). Han pogut aparèixer pors en relació al contagi o la mort de tipus obsessiu que han pogut comportar una alteració de tipus emocional, augmentant l'estrès i l'ansietat i les manifestacions d'aquests, és per això que al llarg dels mesos segurament has experimentat nombrosos estats emocionals: por, tristesa, avorriment, aclaparament i fins i tot que la teva ansietat hagi augmentat, així com uns certs pensaments obsessius i recurrents.

Al seu torn, les tasques acadèmiques i laborals han canviat i hauràs hagut d'adaptar-te a les noves demandes i a la nova modalitat. Atès que les persones amb TEA no són especialment flexibles al canvi, ha pogut ser una adaptació que ha generat inseguretat i ha requerit de temps. En aquests casos, necessitaràs preguntar als teus responsables o professors els dubtes que tinguis sobre aquest tema i buscar persones de referència que t'ajudin a adaptar-te al nou model. També és útil seguir els protocols establerts. 

Potser has tingut la sensació que no necessitaves mantenir contacte amb els teus iguals o companys de treball o classe el que ha suposat una major tendència a l'aïllament i escassa necessitat de posar en pràctica habilitats socials, però ha rebaixat en un primer moment el teu estat d'estrès i ansietat, encara que en algun moment serà necessari enfrontar-se de nou a les demandes socials. Si vols mantenir el contacte a altres persones pots fer-lo a través de les noves tecnologies o els jocs compartits online, o bé, a poc a poc anar mantenint contacte directe individual o en petits grups en els quals et sentis còmode/a. A més, encara que portem màscares, pots fixar-te a l'expressió dels seus ulls i cos per a tractar de trobar claus visuals que t'ajuden en la identificació dels estats emocionals dels altres, encara que ara resulti una mica més complicat.

El confinament ha pogut fins i tot fer-te sentir tranquil/a, no ha estat necessari mantenir un contacte social directe, implicar-se en activitats que requereixin esforç personal o adequar-se a entorns socials, però tard o d'hora cal tornar a la vida social i al que ara diuen “nova normalitat”. Si necessites ajuda especialitzada i, si creus que després de les vacances, la volta a la “nova normalitat” pot ser complicada, no dubtis a contactar a Psicodex.


Autor

Cristina Sanz Pérez -

Cristina Sanz Pérez és psicòloga en Psicodex

PSICÒLEGS de Psicodex