Els pacients amb Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) han estat un grup especialment vulnerable a la situació de confinament degut a les dificultats d'haver-se hagut d'adaptar a un nou estil de vida on perdien el control situacional que prèviament mantenien de manera pràcticament absoluta. Aquesta situació ha generat un gran interès en l'estudi de factors relacionats, així com les conseqüències que tot això generarà a llarg termini. Els primers estudis ja parlen que els efectes del Covid-19 en pacients amb TCA són encara desconeguts, encara que anticipen un major nombre de casos de TCA, una major gravetat de la simptomatologia i un increment del servei d'urgències i de la càrrega dels cuidadors per la falta de tractaments ràpids i efectius. 

Indubtablement, el confinament i la limitació social que això comportava, ha estat el principal factor de risc tant de la restricció alimentària com de la ingesta excessiva i impulsiva que gran part de la població ha sofert. Un estudi realitzat a Hong Kong (Chan & Chiu, 2021) va estudiar de manera conjunta els canvis en la dieta, els símptomes propis dels TCA, l'ansietat, la depressió i també, el benestar psicològic. Van trobar que el 86,1% dels participants, sense un previ diagnòstic TCA, va realitzar almenys un canvi en la dietadurant aquest període de temps. A més, el 46,2% de la seva mostra van classificar el seu estil d'alimentació com a insana, la qual cosa va arribar a augmentar, fins al 25%, la probabilitat que aquests subjectes, malgrat no tenir un previ diagnòstic del trastorn, poguessin arribar a patir-lo. Aquest succés va generar de manera generalitzada un augment en l'ansietat i de depressió pel sentiment de culpa en observar un canvi de la imatge corporal, generant al seu torn, una insatisfacció amb el propi cos. Aquests resultats van evidenciar l'augment en la probabilitat de patir un TCA en aquells individus que havien fet canvis en les seves dietes, així com una major probabilitat de sofrir ansietat o depressió. 

Sota la mateixa idea, estudis realitzats en hospitals de Barcelona, mostren com en tan sols les 2 primeres setmanes de confinament, els pacients amb TCA van percebre més preocupacions vitals punt a nivell laboral, social o personal entre altres; es va incrementar un 38% la gravetat de la simptomatologia presentada; va haver-hi un augment d'un 56,2% dels símptomes d'ansietat addicionals; i l'estrès que tot en el seu conjunt va generar, va potenciar l'alimentació emocional que presentaven (Fernández-Aranda et al., 2020). 

Tot això ha pogut veure's agreujat per la nova situació i la reorganització del dia a dia. L'haver de compartir el dia a dia amb els altres membres de la llar, ha generat una gran inestabilitat emocional pel sentiment de pèrdua de control de la situació, així com no disposar de moments íntims en els quals connectar amb un mateix sense presència d'uns altres. La presència d'un major nombre de persones en tots els menjars, generava sentiments d'irritabilitat en trobar més dificultats per a realitzar la simptomatologia pròpia del TCA; contràriament a això, aquest fet ha facilitat que sigui més fàcil la detecció de possibles conductes relacionades amb el TCA o amb el seu desenvolupament. 

De la mateixa manera, el tractament ha hagut d'adaptar-se a la situació descrita, per la qual cosa només es realitzaven visites en els casos més greus i, el seguiment terapèutic s'ha vist obligat a realitzar-se via telemàtica, la qual cosa implicava una major dificultat en casos de possibles autolesions. Així mateix, l'augment de temps en la llar, ha incrementat l'ús de xarxes socials, aconseguint en molts casos que el sentiment de solitud o desemparament pogués reduir-se; no obstant això, també ha produït l'efecte contrari a conseqüència de la multitud de “reptes fitness” i d'excessives autocures en l'alimentació que es compartien diàriament per les xarxes. 

En conclusió, veient l'evolució dels efectes de la pandèmia sanitària en pacients amb Trastorns de Conducta Alimentària i sent coneixedors de l'abast que pot tenir, es realça la importància de dur a terme un tractament individual i integral, demostrant-se la necessitat d'un canvi de model d'atenció mitjançant mètodes més eficients i eficaços amb la condició d'evitar una futura pandèmia en salut mental (Fernández Aranda et al., 2020). 

Bibliografia:

• Fernández-Aranda, F., Casas, M., Claes, L., Bryan, D.C., Favaro, A., Granero, R, … & Treasure, J. (2020). COVID-19 and implications for eating disorders. European Eating Disorders Review, 28(3), 239. 
• Chan, C. Y., & Chiu, C. Y. (2021). Disordered eating behaviors and psychological health during the COVID-19 pandemic. Psychology, Health & Medicine, 1-8.