Va remarcar que el terme “addicció” ha de ser considerat solament quan augmenta la tolerància o major necessitat de sexe sense fre, falta de control i síndrome d'abstinència (“mico”) i amb conseqüències molt negatives a nivell laboral, familiar o econòmic, però també de salut mental i conductes de risc. Quan la impulsivitat sexual és palesa i recurrent, però existeix un cert control, és millor parlar de “conducta compulsiva sexual” que, en qualsevol cas, també ha de ser tractada. Elements específics de personalitat o del passat del pacient, poden ser també agreujants del procés.

Va considerar també l'increment del Sexe virtual com a pràctica cada vegada més freqüent, probablement pels temps digitals actuals, una praxi en la qual es troben major percentatge de dones que en els altres comportaments, i porta d'entrada de molts adolescents a través de pornografia. Va destacar detonants diversos de les fantasies, desitjos i conductes obertes, tant de tipus emocional com de descontrol impulsiu. Va remarcar la importància de la prevenció de recaigudes i va considerar esperançadores les propostes terapèutiques.

En aquest enllaç pot escoltar-se entrevista:

https://www.rac1.cat/rac-mes-1/detail/0fa3e1d9-73e1-4172-8f1f-2b44f0d48e97