El diagnòstic, en adults, respon a una mena de perfil de persones amb un nivell d'afectació important, però que no va ser especialment sever en la seva infància i adolescència com per a ser diagnosticat, o bé no es comptava amb el coneixement actual sobre aquest trastorn, i per això no va poder ser detectat. No totes les persones amb característiques pròpies del TEA desenvolupen un trastorn com a tal; de fet, en algunes ocasions els símptomes poden ser subclínics, però quan la persona experimenta dificultat per a seguir la funcionalitat del dia a dia, sent afectació en l'àmbit emocional mitjançant desregulació o sofreix dificultats que apareixen en diversos contextos, podem pensar que és probable que existeixi un TEA. Molt més complex encara és detectar-ho en les dones, ja que han emmascarat els símptomes i pot semblar que no existeix afectació real. 

Si vols saber més pot llegir els següents articles publicats en premsa, on la nostra psicòloga especialista, Cristina Sanz, ens ho explica:

La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/vivo/salud/20220225/8082374/tea-enfermedad-afecta-comportamiento.html

La Razón: https://www.larazon.es/salud/20220209/k66jagtzwbg6vdri6rpyiomb7y.html

O bé visualitzar el vídeo de la sessió emesa en webinar