Feina, família, cures, organització domèstica i una llista interminable de qüestions pendents. Per a moltes dones, l’esgotament no prové únicament de les tasques que fan, sinó també de la responsabilitat constant d’anticipar-les, planificar-les i assegurar-se que tot funcioni. És el que coneixem com a càrrega mental invisible.
En l’entrevista, la Dra. Lasheras explica que l’estrès no és necessàriament perjudicial. El problema apareix quan les exigències es mantenen durant massa temps i desapareixen les oportunitats de recuperació. En aquestes circumstàncies poden aparèixer alteracions del son, irritabilitat, dificultats de concentració, fatiga persistent i manifestacions físiques com ara cefalees, tensió muscular o molèsties digestives.
Un dels aspectes centrals de l’entrevista és la necessitat de deixar d’interpretar la sobrecàrrega com un problema individual d’organització. Sovint, la solució no consisteix a gestionar millor el temps o augmentar la productivitat, sinó a revisar les responsabilitats assumides, establir límits i afavorir un repartiment més equitatiu de les tasques i, especialment, de la seva planificació.
L’especialista també adverteix que l’exigència d’estar sempre disponibles pot convertir fins i tot el descans i l’autocura en noves obligacions. Aprendre a desconnectar, reconèixer les necessitats pròpies i acceptar que no cal fer-ho tot constitueix una part fonamental del benestar psicològic.
L’entrevista planteja, finalment, una reflexió sobre les expectatives socials que recauen sobre les dones: ser capaces d’assumir múltiples responsabilitats no significa que ho hagin de fer sense límits ni conseqüències per a la seva salut.
Com assenyala la Dra. Lasheras: «La igualtat no consisteix a demostrar que podem amb tot, sinó a construir una societat en què no s’esperi que ho hàgim de fer».
Llegeix l’entrevista completa a Cosmopolitan, publicada el 16 d’octubre de 2026:
«Quan la jornada no s’acaba mai: per què sentir que no arribes a tot també esgota» — Cosmopolitan