Detecció precoç i simptomatologia en la infància

L'inici del TDAH en la infància comporta simptomatologia que, depenent del subtipus, pot estar més relacionada amb la falta d'atenció, la hiperactivitat o la impulsivitat. Podem observar els següents símptomes en nens i adolescents:

Falta d'atenció:

• Dificultats de concentració en una tasca determinada com poden ser els deures o l'estudi o en allò que no els generi motivació o interès.
• Dificultats per a dirigir i mantenir l'atenció.
• Dificultats per a completar tasques fins a la seva finalització.
• Ritme lent de treball.
• Dificultats per a complir amb lliuraments de treballs, deures…
• Sensació d'estar enlluernat o abstret.

Aquesta simptomatologia està relacionada amb problemes d'aprenentatge centrats en la lectoescriptura i les matemàtiques, amb un ritme de processament més lent. Solen tenir problemes de rendiment escolar i acostumen a oblidar-se de la realització de deures, portar material al col·legi o institut, exàmens o cites importants. És molt comú que no recordin les consignes i perdin el fil de les converses. Solen ser persones oblidadisses, molt sensibles a la distracció. Solen ser nens i adolescents més aviat passius i amb tendència a l'ansietat. 

Hiperactivitat:

• Excessiu moviment constant.
• Dificultats per a romandre quiets, asseguts o per a esperar el torn (s'aixequen de la cadira, necessiten moure's per a esperar…).
• Moviments continus amb les cames i les mans.
• Parlar massa amb dificultats per a respectar el torn de paraula.
• En adolescents pot reduir-se el moviment excessiu (hiperactivitat) però es manté una constant expressió motora (moviments continus d'objectes, necessitat de tenir alguna cosa a les mans…).

Se solen relacionar els problemes d'hiperactivitat amb nens als quals els costa romandre tranquils a nivell motor, estar asseguts o quiets i que sembla que mai esgoten les seves energies. Són nens més propensos a participar en jocs actius i esports que no a triar jocs de tipus estàtic. Solen gaudir en espais oberts i lliures on poden córrer, saltar… En canvi, solen tenir més problemes en entorns com l'escolar, en un restaurant o en la sala d'espera del metge per les seves dificultats per a autoregular el seu moviment i sovint necessiten de regulació externa mitjançant premis, acompanyament de l'adult… Solen ser nens als quals els costa parar i rebaixar el nivell d'activació al final del dia. En la infància solen passar més desapercebuts els primers anys, però les seves dificultats hipercinètiques es fan molt evidents per la seva intensitat.

Impulsivitat:

• Dificultats per a controlar les seves accions i pensaments (interrompen en converses, s'entremeten, poden agafar un objecte abans de demanar-lo…).
• Dificultats per a autoregular-se a nivell emocional (depenen molt de l'estat d'ànim, es frustren i enfaden de manera habitual).
• Baixa tolerància a la frustració i a l'avorriment (els costa entendre el NO o esperar a més tard).
• Dificultats per a planificar i gestionar el temps (estudis, deures, preparar el material escolar, arribar a temps a l'institut…).

Poden tenir moltes dificultats a nivell d'interacció social per les seves dificultats d'autocontrol de la conducta i afectar la seva autoestima. Sovint són rebutjats pels seus iguals per fer paranys en els jocs en edats més primerenques i en l'adolescència poden tenir conductes disruptives o de risc per aquesta poca capacitat de planificació i reflexió prèvia que els porta a tenir amistats diverses. Emocionalment poden ser més inestables i amb marcades fluctuacions. Poden desencadenar-se problemes relacionats amb la conducta o amb el Trastorn Negativista Desafiador.