¿Quin és el tractament de l´Esquizofrènia i els T. Psicòtics?

El tractament és complexo i requerix un abordatge integral biopsicosocial. És important establir una bona aliança terapèutica des del principi.

Sempre que sigui possible realitzarem el tractament de manera ambulatoria, és a dir, acudint el pacient a visites mèdiques programades, però hi haurà ocasions, en que degut a la gravetat de la clínica (per exemple conductes molt disruptives, absència de la consciència de malaltia i oposicionisme a la presa de tractament, símptomes psicòtics impossibles de contenir a nivell ambulatori, sense soport familiar…) serà necessari realitzar un ingrés hospitalari (en ocasions de manera involuntària) per poder resoldre l´episodi agut.

1. Tractament Farmacològic: Actualment sabem que, seguint  un tractament farmacològic eficaç, es poden controlar els símptomes de la malaltia i aconseguir l´estabilitat. Per això és molt important que la persona comprengui i accepti la medicació per evitar recaigudes.

Principalment utilitzarems els anomenats antipsicòtics, els quals classificarems en dos grups:

• Antipsicòtics Típics o Clàsics: Van ser els primers en comercializar-se en els anys 50 i tenen una gran eficàcia sobre els símptomes positius, però no sobre els símptomes negatius i presenten importants efectes secundaris como rigidesa, inquietut, tremolors… Per això cada cop són menys utilitzats. Exemples, dins d´aquest grup, serien: Haloperidol, Clorpromazina, Zuclopentixol, Flufenazina  i Perfenazina.
• Antipsicòtics Atípics: Són els utilizats actualment com a primera línia en el tractament de les psicosis. Actuen tant en els símptomes positius com en els negatius  i presenten menys efectes secundaris; el més relevant el constitueix el síndrom metabòlic, que consisteix en: obesitat, augment dels triglicèrids, colesterol,  tensió arterial i glucosa en sang. En aquest grup es troben: Paliperidona, Risperidona, Olanzapina, Quetiapina, Aripiprazol, Ziprasidona, Amisulpiride y Clozapina.

Dins d´aquest grup trobem antipsictics injectables de lliberació perllongada, que permeten l´administració via intramuscular de forma mensual,  com és el cas del Palmitato de Paliperidona   l´Aripiprazol injectable, o cada 2 setmanes com és el cas de la Risperidona injectable de llarga durada i el Pamoato d´Olanzapina (que també es pot ajustar a cada 4 setmanes). D´aquesta manera facilitem  el cumplimient terapèutic (evitant possibles recaigudes) i aconseguint nivells plasmàticos més estables.

En ocasions hem d´afegir  altres fàrmacs en funció de que apareguin símptomes associats, com per exemple: Benzodiazepines (si apareix ansietat), Hipnòtics (si apareix insomni), Antidepressius (davant símptomes depressius), o Eutimitzants (per exemple en el trastorn Esquizoafectivo).

2. Terapia Electroconvulsiva (TEC): està indicada en aquelles psicosis amb intensa agitació psicomotriu o catatonia, desorganització conductual, component afectiu associat i els  casos resistents o amb contraindicació als psicofàrmacs.
3. Psicoterapia i intervencions psicosocials: poden ajudar a les persones a conviure amb la seva malaltia, identificant mesures  psicològiques i socials, i permetent un abordatge rehabilitador per poder mantenir les seves activitats de la vida diaria; es poden realitzar de manera individual o grupal. La psicoterapia que ha demostrat major evidència és la Terapia Cognitiu- Conductual.
4. Hàbits de vida saludables: són necessaris  per millorar la salut pròpia del pacient i per aconseguir que no aparegui el síndrom metabòlic característic en aquests pacients pels mals hàbits, l´abandonament de l´autocure i els possibles efectes secundaris d´alguns fàrmacs. Es recomana: Una alimentació sana i equilibrada, exercici físic moderat, mantenir activitats i amistats, evitar situacions estressants, una son reparadora y no consumir alcohol, tabac ni altres drogues.