Alcohol

El nostre país està al capdavant mundial de consum d'alcohol, sent el tercer factor de risc més important per a l'aparició de malalties i mort prematura després del tabac i la hipertensió. El consum de risc implica més de 40 grams d'etanol al dia per a homes i més de 20 per a dones (consums esporàdics superiors a 60 grams d'alcohol també impliquen un risc).

Com actuar davant una intoxicació etílica aguda?

Després d'un consum excessiu d'alcohol, es pot presentar agitació, canvis d'humor, incoordinació, dificultat en la parla i la marxa i en els casos més greus alteració del nivell de consciència, passant de l'estupor al coma. Aquesta situació és una urgència mèdica que requerirà assistència hospitalària amb control de constants, seroteràpia, vitamina B1 intramuscular i, per descomptat, l'anàlisi toxicològic pel policonsum.

Què és el Trastorn per dependència a l'alcohol?

La dependència a l'alcohol consisteix en un model problemàtic de consum recurrent i desig persistent del mateix, malgrat les conseqüències negatives que comporta. El seu cessament brusc ocasiona la coneguda síndrome d'abstinència (taquicàrdia, hipertensió, tremolor, labilitat emocional, ansietat), que en el seu grau màxim cursa amb estupor, convulsions i al·lucinacions (Delirium Tremens). 

Com es tracta la dependència a l'alcohol?

El tractament farmacològic a la dependència alcohòlica precisa realitzar prèviament una desintoxicació de la substància per evitar el síndrome d'abstinència i posteriorment una deshabituació a ella, és a dir, el manteniment del cessament del consum i la prevenció de recaigudes. Els fàrmacs més utilitzats en cada fase són:

1. Fase de Desintoxicació. Es realitzarà a nivell ambulatori, però en casos amb complicacions mèdiques i riscos per al pacient, es farà en règim hospitalari:

• Benzodiazepines (diazepam, clorazepat dipotàsic o lorazepam).
• Clometiazol (derivat de la vitamina B1) i suplements vitamínics.
• Fàrmacs antiepilèptics (gabapentina, carbamazepina, àcid valproic).
• Antipsicòtics.

2. Fase de Deshabituació:

- Disulfiram (Antabusâ), que produeix una reacció aguda si es consumeix etanol. 
- Nalmefeno (Selincroâ), que a través de la disminució gradual del consum permet el cessament del mateix.

- Antiepilèptics i antipsicòtics com a la fase de desintoxicació. 
- Uns altres: naltrexona, acamprosato, baclofeno, ondansentrón i antidepressius. 

El tractament psicològic en combinació amb el farmacològic, és fonamental per aconseguir l'èxit. Tot i que la intervenció serà personalitzada a cada pacient i al estadi motivacional que es trobi, els principals components terapèutics són:

• Estratègies motivacionals i psicoeducació sobre l'addicció i estadis motivacionals
• Teràpia individual cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, estratègies pel maneig de situacions de pressió de grup, ansietat, frustració, tècniques de control dels impulsos, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre d’altres.
• Mindfulness
• Intervenció en suport social - si es requereix (entrenament en habilitats socials, suport familiar/parella, orientació/reinserció laboral...)