Benzodiazepines

Les benzodiazepines (alprazolam, diazepam, lorazepam…) són medicaments que es prescriuen per la seva funció tranquil·litzant, per dormir i relaxant muscular. Han de ser sempre controlades per un metge perquè, si no es realitza un bon ús de les mateixes, poden provocar addicció.

En què consisteix la intoxicació per benzodiazepines?

Es produeix quan hi ha una ingesta abusiva, donant lloc a una sèrie de canvis comportamentals i fisiològics clínicament significatius, la gravetat dels quals dependrà de la quantitat ingerida, i que són principalment: inestabilitat en la marxa, llenguatge forfollant, incoordinació motora, deterioració de la capacitat de judici, convulsions, estupor o coma. 
El seu tractament es realitzarà en règim hospitalari, i constarà de:

1. Mesures generals de suport: assegurar via aèria, mantenir constants vitals i realització proves oportunes.
2. Rentat gàstric amb carbó activat en les dues primeres hores
3. Administració de l’antagonista: Flumazenilo endovenós. 

Què entenem per Dependència a Benzodiazepines?

Es manifesta pel desig de consumir-les i la necessitat de fer-ho en quantitats cada vegada més altes per obtenir l'efecte desitjat, tot i saber que això pot ocasionar problemes psicològics, físics i/o socials. A més, en els casos en què es produeix una interrupció de la mateixa, apareixen símptomes d'abstinència que es caracteritzen per: taquicàrdia, tremolor de mans, insomni, nàusees, vòmits, agitació, ansietat, crisi comicials i al·lucinacions transitòries, i que requerirà de prendre novament la substància perquè desaparegui. 

Com es tracta aquesta addicció?

El tractament consisteix en:

1. A nivell farmacològic: Reducció gradual de la pauta de benzodiazepines associant un fàrmac substitutiu sense potencial addictiu, pertanyent al grup dels antidepressius, els antiepilèptics o els antipsicòtics.
2. A nivell psicològic es recomena:

• Estratègies motivacionals i psicoeducació sobre l'addicció i estadis motivacionals
• Teràpia individual cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, ansietat, frustració, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre d’altres.
• Entrenament en tècniques de relaxació.
• Estratègies per abordar l’insomni
• Intervenció en suport social - si es requereix (suport familiar/parella,...)