Nicotina

El consum de tabac segueix sent un problema sanitari de gran dimensió al nostre país. L'edat mitjana d'inici es situa en els 16.5 anys, sent la substància que té l’inici de consum més precoç.

La dependència i abstinència a la nicotina es pot presentar en el consum de qualsevol modalitat de tabac: cigarretes, rapè, pipa, puros i fins i tot amb la presa de medicaments que continguin nicotina: pegat i xiclet. Per això, el tractament d'aquesta addicció ha de ser sempre controlat per un equip mèdic i psicològic, seguint estrictament les pautes temporals i posològiques.

El seu consum implica un increment del risc físic: de patologia cardíaca, augment de colesterol, disminució d'insulina i metabolisme accelerat entre d’altres.

Quins són els símptomes de la dependència i abstinència al tabac?

Els subjectes dependents consumeixen més nicotina i amb major rapidesa del desitjat, emprant molt temps en les activitats relacionades amb el consum i fins i tot limitant aquelles en les quals l'hàbit tabàquic està prohibit. Això comporta l'aparició dels problemes físics esmentats, psicològics i socials. A més, la retirada brusca del tabac desenvoluparà la síndrome d'abstinència caracteritzada per ànim disfòric o depressiu, insomni, irritabilitat, frustració o ira, ansietat, dificultat de concentració, augmento de l’apetit i pes, desembocant en un nou consum per eradicar-ho.

Com es tracta aquesta addicció?

Es requerirà la combinació de tractament farmacològic i psicològic, sent cadascun d'ells parts importants del tractament global i no excloents.

1. A nivell Farmacològic:

• Teràpia Substitutiva amb Nicotina: és l'administració controlada de nicotina a un fumador que vol deixar de ser-ho, per via diferent a la del consum de cigarretes. Ha de ser en una dosi suficient per disminuir l'abstinència, però minimitzant el risc de dependència. Aquí trobem sistemes d'alliberament ràpid com són els xiclets, caramels, tabletes sprays i inhaladors bucals de nicotina, i els sistemes d'alliberament sostingut que inclouen els transdèrmics de nicotina. En ocasions tots dos sistemes s'utilitzen en combinació (p.e. xiclets i pegats).
• Bupropión: és un antidepressiu que, pel seu mecanisme d'acció a nivell dels receptors de nicotina, ha demostrat ser efectiu en el tractament d'aquesta addicció, disminuint el craving i els símptomes d'abstinència.
• Vareniclina:  fàrmac desenvolupat específicament per al tractament de dependència a la nicotina. El seu mecanisme d'acció en els receptors nicotínics redueix el craving i l'abstinència, i disminueix la recompensa associada al consum del tabac.

2. A nivell Psicoterapèutic:

• Entrevista motivacional
• Intervencions psicoeducacionals.
• Entrenament en habilitats i resolució de problemes.
• Teràpia cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, estratègies pel maneig de situacions de pressió de grup, ansietat, frustració, tècniques de control dels impulsos, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre unes altres.