Opiacis

Dins dels opiacis trobem alguns utilitzats com analgèsics, com són la codeïna i la morfina i altres drogues d'abús, principalment l'Heroïna. Actuen com agonistes sobre els receptors opioides, produint els seus efectes principals en el Sistema Nerviós Central i l'intestí: analgèsia, somnolència, alteracions de l’estat d'ànim, depressió respiratòria, disminució de la motilitat intestinal, nàusees, vòmits i alteracions del sistema nerviós autònom i endocrí.

El consum d'heroïna va tenir la seva màxima incidència en els anys 80, però últimament hi ha hagut un nou augment del mateix, bé sigui sola o associada a alcohol, cocaïna, etc. La seva via d'administració pot ser oral, intravenosa, intramuscular, subcutània, sublingual, rectal, intranasal i pulmonar. La via endovenosa s'associa amb complicacions orgàniques, sent les més freqüents la infecció pel virus de la immunodeficiència humana, l'Hepatitis B i C.

En què consisteix la intoxicació per heroïna?

En cas de sobredosi de la substància, apareixeran alteracions psíquiques com disfòria, apatia, agitació, inhibició psicomotora… i físiques com miosis, somnolència, deterioració cognitiva, espasmes, coma… Aquesta situació serà una urgència mèdica que requerirà de tractament hospitalari amb mesures de suport i administració de naloxona per contrarestar els efectes de l'heroïna.

Quan parlem de dependència i abstinència a heroïna?

El desig persistent i la necessitat de consum d'heroïna a quantitats cada vegada majors ens indica l'existència d'una dependència a la substància. Aquest consum recurrent acaba ocasionant complicacions a nivell físic, psíquic, social i laboral. Així mateix, el cessament del consum ocasiona humor disfòric, nàusees o vòmits, insomni, dilatació pupil·lar, febre, diarrea…, característics de la Síndrome d'Abstinència.

Com es tracta aquesta addicció?

El tractament es realitzarà a nivell ambulatori, amb excepció d'aquells casos que per les seves característiques es beneficiïn d'un ingrés hospitalari, com a complicacions mèdiques o comorbiditat amb altres trastorns.

A nivell de Tractament Farmacològic, primer realitzarem la desintoxicació (primer fàrmac dirigit a pal·liar l'abstinència) i continuarem amb la deshabituació (destinat a mantenir l'abstinència i prevenir les recaigudes). Els fàrmacs utilitzats a cada etapa seran:

1. Fase de desintoxicació:

• Metadona: agonista opiaci administrat a una dosi inicial suficient per evitar l'aparició de simptomatologia d'abstinència, seguit d'una disminució gradual de la dosi.
• Buprenorfina: acció mixta agonista-antagonista. Poc utilitzat.
• Clonidina: alfa-2-adrenèrgic.
• Tractament simptomàtic.

2. Fase de deshabituació:

• Antagonistes opiacis per ocupar els receptors sense activar-los i impedir els efectes propis dels opiacis, i contribuir a l'abstinència i prevenció de recaigudes. S'utilitza principalment la Naloxona.
• Tractament simptomàtic.

3. Manteniment: Indicat en subjectes amb dependència a l'heroïna que no busquen inicialment un tractament orientat a l'abstinència, o que han fracassat en els intents. Es substitueix l'heroïna per un agonista opiaci, principalment la Metadona, la qual serà administrada a unes dosis establertes i de manera controlada per evitar dependències. Una possible alternativa a la metadona és la Buprenorfina en altes dosis en combinació amb naloxona.

A nivell de Tractament Psicològic, el terapeuta ha de realitzar les següents estratègies:

• Entrevista motivacional
• Intervencions psicoeducacionals
• Entrenament en habilitats i resolució de problemes.
• Teràpia cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, estratègies pel maneig de situacions de pressió de grup, ansietat, frustració, tècniques de control dels impulsos, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre unes altres.